La karateka i entrenadora personal explica els seus inicis en l’esport, trajectòria i altres aspectes relacionats amb la seua professió.
- Com vas conéixer el karate? Què va fer que triares este esport abans que un altre?
Sembla broma, però vaig conéixer el karate veient la pel·lícula de Karate Kid. Em va agradar molt i ací li vaig dir a la meua mare que volia fer karate. Vaig començar a practicar a l’escola municipal d’arts marcials d’Elda, al meu poble de naixement. Ací vaig aprendre les bases i em va permetre aprendre moltíssim sobre este art marcial.
He practicat moltíssims esports, però sempre que anava a entrenar a karate sentia nervis i emoció, ho gaudia moltíssim. Anava tots els estius a entrenar a Madrid i continuar aprenent, mentre continuava practicant altres esports. Fins que em van becar per la Real Federació Espanyola de Karate per a anar a entrenar al Centre d’Alt Rendiment de Múrcia, i ací va ser quan em vaig centrar exclusivament en el karate.
- Quina va ser la teua primera competició i com la recordes?
La primera competició la recorde amb molt de carinyo, va ser el campionat autonòmic de clubs juntament amb el meu club actual, Shotokan Carrús. Vaig estar animant a tot el meu equip i això em va permetre acostar-me més a la competició i acabar participant en lligues autonòmiques i nacionals de manera individual.
La primera vegada que vaig guanyar un combat vaig tindre a tots els meus companys de club donant-me suport, i en eixir eren ací per a abraçar-me. Va ser un dels moments més especials que he viscut en el karate en els meus inicis com a competidora.
- Com sorgix eixe interés per l’estudi de la preparació física de l’esportista?
En moltes competicions, especialment a l’inici de la meua vida com a esportista, em sentia lenta, moltes vegades la fatiga em limitava en els últims combats, i he perdut moltíssimes vegades per falta de condició física més que per les meues habilitats en el karate.
Això em va fer posar-me en contacte amb un preparador físic, i a poc a poc va començar a despertar en mi les ganes d’ajudar altres atletes a sentir-se amb més confiança i poder donar-los suport en tot el possible a l’hora de preparar-se per a un campionat.
També crec que la confiança està molt relacionada amb la condició física de l’atleta: un competidor que se sent fort, ràpid, fins i tot moltes vegades superior al seu rival a nivell físic, pot generar una gran confiança i afrontar millor mentalment un combat.
- Com gestiones la pràctica del karate amb l’ensenyança física en les teues xarxes socials i/o esportistes entrenats?
No és fàcil. Les Xarxes Socials i ajudar a altres atletes m’ocupen moltíssim temps. Però gràcies a tot el que m’ha ensenyat la competició i els valors que m’ha transmés com l’esforç, el compromís, la disciplina i l’organització, em permet portar-lo tot avance.
Intente mantindre el meu focus en el verdaderament important, i deixar en un pla secundari allò que no m’acosta al meu objectiu: traure el millor de mi i el millor dels meus atletes en la competició.
- Quina fita esportiva destacaries de la teua carrera i quin et faria especial il·lusió aconseguir?
Guanyar el bronze en el campionat d’Espanya Sub21 va ser una gran fita esportiva per a mi. Ho recorde amb molt de carinyo perquè estaven tots els meus companys de selecció animant-me i donant-me suport. També va vindre una amiga meua molt pròxima a veure’m, i el meu entrenador va estar amb mi en la cadira de coach. Va ser un moment inoblidable.
Actualment el meu objectiu no està enfocat a guanyar una medalla. Estos últims mesos les lesions m’han ensenyat una visió més enllà d’un resultat. Ara mateix en estos moments el meu objectiu i el que em fa especial il·lusió és tornar a competir, a gaudir del tatami i aprendre tot el possible per a poder transmetre-li-ho als meus esportistes.
