El tècnic de la Selecció prepararà al combinat nacional del Campionat d’Europa i més de 40 esportistes valencians en el Pavelló Municipal de Cheste (València)
Rubén Rubio Villarroya (València, 1.985) participa com a seleccionador nacional del 25 al 26 de gener en la concentració de la Selecció prèvia al Campionat d’Europa Cadet, Júnior i Sub-21, amb més de 40 karatekes valencians en el Pavelló Municipal de Cheste (València).
L’entrenador ens parla d’esta concentració i altres aspectes esportius:
- Com et sents en estar en la concentració de la Selecció espanyola de Kumite amb karatekes valencians a Cheste?
És una gran satisfacció poder estar com a seleccionador nacional previ al Campionat Europeu a la meua casa, compartint entrenament amb els esportistes autonòmics que porte molts anys veient créixer, al costat dels meus companys tècnics de l’equip nacional i de la Federació valenciana.
- Quins aspectes específics de la tècnica i la tàctica seran treballats en esta concentració?
Sent esta concentració a dos setmanes abans de l’Europeu, treballarem aspectes tàctics amb major èmfasi. Al final, tècnicament tant els de l’equip nacional com els de la Federació valenciana tenen un ampli repertori que segur treballarem, però en menor mesura, perquè ara és realment important el com i el quan a l’hora de buscar l’èxit en les accions del combat.
- Com valores la importància d’estes concentracions per al desenrotllament dels jóvens esportistes en l’àmbit nacional i internacional?
Molt importants i interessants. Importants perquè necessitem el major temps possible perquè, juntament amb la gran preparació que fan els seus diferents entrenadors, podem ser el millor equip possible per a l’esportista. Més temps significa més unió i enteniment del que nosaltres volem transmetre i del que veiem que necessita cada un d’ells.
Són interessants, entre altres coses, perquè permeten, en este cas, que els membres d’una comunitat autònoma puguen formar part d’una preparació prèvia a un campionat europeu o mundial al costat de l’equip nacional en el qual palpar el seu ambient, exigència i sent part, ajudant a aquests bons resultats per al combinat nacional que tots volem, sabent que en la següent convocatòria poden ser un dels quals formen aquest futur equip, com ja és el cas de tres esportistes de la Federació valenciana: Emilio José Martí Navarro, en Júnior +76kg, Unai Chica Tolosa, en Júnior -61kg i Insaf Bentama-Serroukh Jebari en Sub-21 -50kg.
Rubén Rubio: “És una gran satisfacció estar com a seleccionador nacional a casa, entrenant a karatekes valencians que porte anys veient créixer”.
- Els karatekes valencians han tingut grans resultats en els últims campionats, com veus la seua evolució en termes de rendiment i preparació?
Sempre m’he considerat un fidel creient que en la nostra comunitat tenim un grandíssim talent entre els nostres esportistes i tècnics, a més d’un gran nombre d’ells, de manera que és qüestió de continuar treballant per a polir tot aquest talent. Al final, els bons resultats fan que els esportistes tinguen major confiança per a seguir en el camí sabent que el verdaderament difícil és mantindre’s, repetint o millorant els obtinguts en categories inferiors una vegada arribat a Sènior.
- Quant a la preparació física i mental, com equilibres els dos aspectes en els entrenaments per als jóvens karatekes?
Hui dia crec que és totalment clara la importància dels dos aspectes en qualsevol esport i, en el nostre, sent una disciplina per oposició, és vital treballar-los. Un karateka d’alt rendiment no ho serà en la seua plenitud si no complementa el seu entrenament tècnic/tàctic amb el físic i mental.
- Quines diferències trobes en l’entrenament de karate entre les categories Cadet, Júnior i Sub-21, i com ajustes els entrenaments segons l’edat i el nivell?
Sent un art marcial, estem en constant aprenentatge, alguna cosa que com a persones hauríem de fer en la nostra vida en general, però esportivament és important recalcar que Cadet, Júnior i Sub-21 amb els seus matisos són categories de formació, si bé és cert que els Sub-21 ja competixen normalment en categoria Sènior, continuen sent jóvens que han navegat en un riu a punt d’eixir a alta mar. Si prèviament he dit que el realment difícil és ser un Sènior consistent en els seus resultats és perquè és ací on un esportista podrà desenrotllar-se en la seua plenitud, perquè amb el pas dels anys aconseguix conjuminar la seua capacitat física amb aquesta maduresa metall tan necessària en els esports de combat. Parlem d’esportistes que han d’anar cremant etapes, de manera que, com a tècnics, intentem dotar de ferramentes adequades a les seues qualitats que puguen manejar i anar incorporant de manera progressiva buscant aquesta millor versió individualitzada, perquè de manera orgànica el competidor vaja entenent el que se li transmet i, així mateix, intentant que siga independent, sabent utilitzar tot el que en el seu entorn puga servir-li d’ajuda, ja que el competidor d’elit ha de poder traure tot el seu potencial en un tatami, independentment del context que se li presente.
El tècnic de la Selecció prepararà al combinat nacional del Campionat d’Europa i més de 40 esportistes valencians en el Pavelló Municipal de Cheste (València).
- En la teua experiència, quins desafiaments enfronten els jóvens karatekes en passar de les categories menors a les més altes i com els ajudes a superar-los?
El canvi més cridaner és el de Sub-21 i Sènior. Normalment, són esportistes que, de la mateixa forma que estan fent un canvi important esportiu, també l’estan fent acadèmica, laboralment i socialment, per la qual cosa tot el treball previ amb ells és important perquè aquest canvi siga el més progressiu possible. És important haver-los fet entendre, entre altres coses, l’apassionant que és poder aconseguir ser part d’aquest nombre d’esportistes que acaben competint en les lligues majors, que és comprensible tot allò que els puga esdevindre respecte a aquests factors anteriorment esmentats, perquè en el canvi és on més esportistes s’aparten del camí. És difícil després d’una trajectòria de bons resultats on els teus rivals eren coetanis o amb un any o dos més, de sobte arribar a una categoria on ja no hi ha límit d’edat a enfrontar-se amb rivals de molt alta entitat i que, de sobte, aquests bons resultats deixen d’arribar com estaven acostumats, entre altres coses i per falta de paciència, maduresa o circumstàncies acadèmiques, laborals, etc. acaben deixant a un costat la competició, sense haver arribat a desenrotllar tot el seu possible potencial. Per això, és tan important el treball mental, la capacitat de manejar les emocions, a més de l’autogestió del temps, perquè al final hi ha temps per a tot, depenent, en part, de la capacitat que tenim per a gestionar les nostres emocions i pensaments.
- Quins aspectes clau creus que els karatekes han de millorar en l’àmbit col·lectiu i individual per a estar en la seua millor forma de cara a futurs campionats internacionals?
L’aspecte mental és fonamental. L’actitud ha de ser innegociable, de manera que és important, entre moltes altres coses, que l’esportista crega en un mateix, creure que es pot, que senta que té les ferramentes suficients i la intel·ligència per a prendre la decisió correcta, independentment de qui tinga enfronte com a rival. El competidor espanyol ha de ser llest en el tatami, perquè el millor recurs per a un gran competidor és el cap. Jo sempre dic que no hi ha tècnica dolenta o bona, no és millor una tècnica de puny, cama o escombratge, perquè l’important és el moment i, si es tria concorde a això, la tècnica serà boníssima o dolentíssima.
- Com veus l’evolució del karate espanyol en els últims anys i el paper que juga la formació dels jóvens en l’èxit de la Selecció?
Crec que tenim un equip jove en Sènior, tant en masculí com en femení, que tenen talent i fa ben poc tranquil clar en el campionat mundial per equips que podem esperar grans coses d’ells, si bé és cert que les xiques van obtindre la medalla de bronze i venien d’un or en l’anterior. Els xics també ens donaran moltes alegries, no van aconseguir metall, però ens van fer vibrar en cada ronda, i, si bé és cert que jo sempre vaig dir que podien aconseguir-ho, van fer creure al més escèptic. Són dos equips als quals els tinc màxima confiança.
Respecte a les categories inferiors, el seu paper és fonamental, perquè hem d’anar nodrint a l’equip Sènior amb ells, per això mateix intentem treballar tots els tècnics de categories inferiors i Sènior com a equip. Quant als esportistes, més del mateix que amb els de Sènior. Són xiques i xics que estan competint al voltant del món amb un saber fer fantàstic; sabent que encara tenen molt de marge de millora, una cosa molt positiva, perquè significa que tenen el sostre molt alt. Crec que tenim un karate nacional jove, en general, amb una fantàstica salut, gràcies al fet que hi ha talent i grans tècnics treballant en cada una de les nostres comunitats autònomes i els seus respectius clubs.
- Finalment, quins consells donaries als jóvens karatekes que estan en plena formació i volen arribar al més alt nivell competitiu?
Que escolten als qui els volen i ajuden, que respecten els seus temps. La constància és clau en l’esdevindre del futur esportiu; el talent sense treball no preval, però el talent treballat és imparable. Que somien en gran, que gaudisquen del karate i, en este cas, de la competició de karate. Gaudir és una paraula que m’agrada repetir molt als esportistes. L’ésser humà està fet per a competir, perquè la competició més difícil la guanyem en nàixer i, si pensem que jugar és competir, perquè en tots els jocs, d’una forma o una altra, es guanya o es perd, i a tots ens agrada jugar, juguen molt, perquè quan arriben a Sènior hagen aprés a jugar de la forma més professional possible, perquè és la millor manera de tindre una carrera llarga i exitosa, sent conscients de cada pas del camí.